lunes, 8 de diciembre de 2008

Història del moviment

Per entendre els orígens del moviment skinhead ens hem de remuntar a l’Anglaterra de finals dels anys 60.En aquell moment a Anglaterra hi havia una cultura juvenil anomenada “Mods”(ve de modernists), els quals es caracteritzaven per la seva afició a les scooters Vespa i Lambretta i a les baralles, i també per la seva roba elegant. Dins d’aquesta cultura juvenil hi va haver una fractura i van aparèixer els “Hard Mods” (Mods durs).Aquesta fractura es va desencadenar perquè molts Mods s’havien deixat endur per la moda “hippy” del moment i els Hard Mods no ho van voler acceptar perquè això estava en contra dels seus ideals violents del principi, sempre sense cap ideologia política, és a dir, usaven la violència com a una afició sense cap fi concret.En aquest moment a Anglaterra hi haurà una forta immigració jamaicana i l’arribada de joves jamaicans, naturalment negres, serà massiva.
un mod amb la seva scooter i un rude boy
La majoria dels joves jamaicans, provinent dels ghettos de les ciutats jamaicanes, es veuran identificats amb la cultura juvenil anomenada « Rude Boys »(nois rudes), que es caracteritzaven, com els mods, per la seva vestimenta elegant, però en aquest cas inspirada en la dels gàngsters de pel·lícula, els quals eren els seus ídols. També els “Rude Boys” es caracteritzaven per el seu consum de ganja, una droga molt popular entre els joves de Jamaica. Aquesta onada de joves jamaicans van introduir la seva música a Anglaterra, provinent de discogràfiques com ara la Trojan que actualment és una de les discogràfiques més importants de música jamaicana,i aviat els ritmes Jamaicans com ara el reggae i sobretot l’ska, al ser una música més alegre i ballable, començaran a sonar a les sales de ball de l’Anglaterra de l’època.Per explicar els orígens d’aquests ritmes cal remuntar-se a finals de la segona Guerra Mundial, quan Gran Bretanya es veu obligada a deixar que s’independitzin algunes de les seves colònies, per motius econòmics. Una d’aquestes colònies serà Jamaica. Ja cap al 1962 es comença a veure reflexat un cert optimisme en els estils musicals a causa d’aquest alliberament i amb la barreja de diferents estils musicals com el jazz, el mento o el calypso naixerà l’ska. Aviat l’ska es convertirà en una mena de música nacional de Jamaica.
Tornant a Anglaterra, els “Hard Mods”, que originalment escoltaven grups com ara els The Who i The Jam, es passaran també a aquests ritmes i molts cops es podran veure “Hard Mods” i “Rude Boys” junts.Poc a poc això desenvoluparà una nova cultura juvenil, els anomenats skinheads, que es caracteritzaran per vestir amb roba elegant anglesa de marques com ara Fred Perry i Ben Sherman i també amb texans, com els mods, però introduiran en el seu vestuari els tirants, les botes amb punta d’acer i camises de quadres, elements usats pels obrers que voldran deixar constància de la seva identitat d’origen obrer, i agafaran de la cultura rude boy el cap rapat dels joves negres i la música jamaicana, bàsicament l’ska i el reggae. D’aquest últim en faran una variant anomenada «skinhead reggae»,que tractarà de temes relacionats amb els skinheads fugint de la cultura rastafari. De fet, el mític Bob Marley havia estat “rude boy” abans d’esdevenir rastafari.
Dues imatges de l'època RudeBoy de Bob Marley
Molts dels primers skinheads seran negres, originaris de la cultura “rude boy” i que després es passaran al moviment skinhead, dient això podem veure que el moviment skinhead estava desvinculat de tota mena de racisme en els seus orígens com també ho estava de tota mena de ideologia política , a part de la defensa de la classe obrera, perquè els skinheads, com s’ha dit abans eren d’origen obrer, provinents dels suburbis de les ciutats angleses.Cal mencionar que, a mesura que els skinheads aniran apareixent a les ciutats angleses, també anirà apareixent la seva variant femenina, les « skinhead girls », també anomenades « chelseas » o « skingirls ». Al principi només resultaran ser les parelles dels skinheads , però poc a poc s’aniran consolidant dins del moviment.Les skingirls es caracteritzaran per el seu cap rapat (tot i que al principi només es tallaven el cabell curt, sense rapar-se’l), però mai se’l arparan del tot , sinó que es deixaran una mena de serrell al voltant de tot el cap perquè dins de la societat de l’època una dona amb el cap rapat hagués estat molt mal vista i fins i tot marginada perquè la gent hauria pensat que sortien d’un sanatori mental o de la presó. Tot i això, en el llibre de G.Marshall “Spirit of 69.A skinhead bible” (Esperit del 69.La bíblia skinhead) es diu: “les skingirls es tallaven el cabell a les barberies d’homes...”
----------------------------
Poc a poc el moviment skinhead es caracteritzarà pels disturbis ocasionats a les ciutats i per les seves pallisses a hippis, els quals consideraven complices del sistema a causa del seu pacifisme, és a dir, que creien que amb els ideals hippis no es podria canviar la societat i que els hippis s’havien convertit en una mena de conformistes més. També es farà freqüents els enfrontaments entre skinheads i immigrants paquistanesos. Des del moviment skin neonazi actual ,bastant allunyat dels orígens, se li ha volgut donar una connotació racista a aquests enfrontaments, però el cert és que entre els skinheads i hi havia joves negres d’origen jamaicà, per tant queda descartada la hipòtesi d’un suposat origen racista d’aquests enfrontaments que realment venien donats perquè els skinheads veien a als immigrants paquistanesos com a « anti-anglesos » a causa de la seva manca d’integració a la societat anglesa. Per tant es podria dir que els primers skinheads no éren racistes, però si que éren nacionalistes anglesos.Els skins es convertiran amb el temps en bons aficionats al futbol, i si a això hi barregem la seva afició a la cervesa, podem deduir que els partits acabaven amb violents enfrontaments entre els aficionats rivals. Als skins més relacionats amb el futbol se’ls anomenarà « bootboys » (nois de les botes). Aquest és el naixement dels anomenats « Hooligans »(gamberros en anglès) entre els quals hi havia, i hi ha molts skinheads.Els molts episodis violents dels skinheads portaran a la premsa, a l’opinió pública i a la justícia a perseguir la cultura skinhead i molts skins van acabar a la presó i d’altres es van veure obligats a deixar el moviment o bé a modificar la seva estètica suavitzant-la per causa de la pressió que exercia la societat contra aquest moviment.Així van néixer els “suedeheads” que es deixaran créixer una mica el cabell i vestiren d’una forma no tant obrera, tornant una mica als orígens Mods per tal de no ser reconeguts com a skinheads.Però els “bootboys” continuaran fent de les seves als estadis de futbol. La represàlia també serà molt dura contra aquesta variant del moviment skin, fins al punt que havien de treure’s els cordons de les botes per tenir permesa l’entrada als estadis, ja que, així era més difícil que s’involucressin en baralles. També els bootboys hauran de modificar l’estètica per no ser perseguits i vestiran d’una manera totalment informal sent impossibles d’identificar com a “hooligans”. Amés no portaran cap distintiu del seu equip i això encara els farà més difícils d’identificar.En aquest període el moviments skin baixarà molt en nombre d’integrants fins estar a punt de desaparèixer però serà al voltant de l’any 77 en el que la escena skin tornarà a viure un creixement, segurament aquest va estar el més important i el que expandirà l’escena skin des d’Anglaterra per tot el món convertint-lo en el que segurament és el moviment juvenil més important del moment. També serà en aquest moment quan la política entrarà de forma contundent en el moviment skin.Va ser en aquesta època que va aparèixer la música punk amb l’edició del disc “Never mind the bollocks” dels Sex Pistols, seguida per jovent amb la ideologia del “no future” que veia el món d’una manera fatalista perquè veien com la manca d’oportunitats de la classe obrera Anglesa que els convertia en una mena de desfets socials des del punt de vista de la resta de la societat. Aquesta època va ser una de les pitjors per la classe treballadora del Regne Unit: atur, crisi de valors socials, recessió econòmica...Aquest jovent relacionat amb la música punk vestirà de forma extravagant amb pentinats de colors i crestes, tots plens de agulles imperdibles a forma de piercing , cadenes i una actitud provocadora contra de la societat.Els concerts de punk aniran plens de violència. De fet alguns grups punks utilitzaran símbols nacionalsocialistes per provocar ,com és el cas de Sid Vicious, el baix dels Sex Pistols que se’l havia vist sovint amb samarretes amb l’esvàstica, però en cap cas militaran políticament, ni tant sols hi creuran, sino que l’únic que buscaran serà la provocació. Això es demostra en el fet que els Sex Pistols també tenien una cançó que es deia “Anarchy in the U.K.”, una cançó a favor de l’anarquisme.Només van treure un disc però va portar molta polèmica, la cançó “God save the Queen” , una burla de la monarquia anglesa, els va suposar la prohibició de tocar a Gran Bretanya i a ser censurats per la BBC.
La majoria d’aquests joves entraran en el món de les drogues ,com ara els àcids i l’speed ,i molts d’ells moriran a causa de l’addicció a les drogues.El moviment skin entrarà en contacte amb el moviment punk que tindrà una gran explosió en aquest moment i molts skins formaran les seves pròpies bandes de punk versionant els grups del moment com ara els abans esmentats, Sex Pistols.

En veure que el punk va agafar un to molt comercial i perdrà les seves arrels, (d’aquí vé la mítica frase “punk is dead” és a dir, el punk està mort, i la frase resposta, per part dels punks actuals que és “punk’s not dead” o en català, el punk no ha mort) quan els seus principals grups fitxaran per grans discogràfiques molts skins decideixen fer la seva pròpia corrent del punk.Aquesta nova corrent del punk es dirà street-punk(punk del carrer) o reality punk (punk de la realitat) i més tard serà anomenat Oi! (que deriva de “Hoi you!” que en el llenguatge vulgar dels barris baixos anglesos ,anomenat cockney, voldria dir quelcom semblant a “ei tu!”) i reunirà els skins , però també els punks que es resistien a la nova corrent comercial de la música punk. El nom d’Oi! a aquesta nova corrent del punk el posarà el periodista Gary Bushell, columnista de la revista musical de Londres anomenada Sounds. Algunes de les bandes d’Oi! originals més importants seran Cockney Rejects, Angelic Upstarts i Sham 69.Altres bandes importants seràn The Last Resort i 4 skins. Molts dels skins que havien deixat el moviment o que s’havien convertit en “suedeheads” tornaran a calçar-se les botes per tornar a l’escena skin.Es crearà un vincle que unirà punks i skins, i moltes cançons de grups d’Oi! parlaran (i a hores d’ara encara molts grups en parlen) de la unió de punks i skins com a referent del jovent de les classes més baixes. És també en aquest moment quan hi ha una segona explosió de l’ska l’anomenada Two Tone, concretament l’any 1979.Es va anomenar així perquè va ser una discogràfica amb aquest nom que va aglutinar els grups pioners de ska del moment. Aquí van néixer grups com Madness, The Beat, The Bodysnatchers… Es podrà dir que això va suposar el naixement de l’ska modern.Two Tone significava la unió entre blancs i negres (dos tons).La música de la Two Tone era majoritàriament versions de clàssics del reggae i de l’ska amb un ritme una mica més accelerat, potser influenciat per el naixement del punk. El que va diferenciar més l’ska de la Two Tone amb el dels principis és, que aquest era totalment fet al Regne Unit, tot i que molts dels músics eren immigrants jamaicans. L’objectiu era tocar una música moderna però sense renunciar a les arrels dels ritmes jamaicans, evitant que aquestes es perdessin per aportar-hi elements massa innovadors. Les lletres van recolzar-se en el punk i llençaran un missatge de denúncia social. Alguns grups es van deixar influenciar pel pop i van canviar d’estil musical, d’altres van desaparèixer i d’altres encara segueixen fent ska avui en dia.En aquest moment molts joves skins es deixen emportar per la ideologia d’ultradreta de diferents partits i grupuscles com ara el National Front, el British Movement i l’hereu dem National Front, el British National Party, empesos per la mort de molts companys seus per sobredosi, o per els problemes que tenien amb la immigració paquistanesa, oblidant els orígens en part jamaicans del moviment skin. També és important dir que l’onada d’immigració que rebia la Gran Bretanya en aquell moment era molt forta i que el partit conservador, que és un dels partits tradicionals britànics s’estaven posant en contra d’aquesta onada d’immigració. Això també tindrà la seva repercussió en l’àmbit musical, quan es crearà una variant de l’Oi! anomenada R.A.C l’any 1979 (rock against comunism, és a dir rock contra el comunisme).El màxim exponent d’aquesta música serà el grup Skrewdriver (tornavís en anglès, que volia simbolitzar tot allò relacionat amb el món obrer)el líder dels quals era Ian Stuart Donaldson . Al principi aquesta banda era apolítica i tenia com a influencies musicals The Who, The Jam i Rolling Stones. Més tard es convertiran en una banda Oi! qualsevol, més aviat mediocre, però el fet que comencessin a tenir contactes amb membres del National Front va fer que quan les principals bandes d’Oi! es van desmarcar del moviment nazi ells no ho fessin i això els va facilitar el suport dels caps rapats feixistes .Aviat Ian Stuart va crear, juntament amb el National Front, que era conscient que aquest música aconseguiria nous adeptes per a la causa neonazi entre els més joves, una discogràfica anomenada “White Noise Records”. El mateix Stuart va dir: “un pamflet el llegeixes i el tires a les escombraries, una cançó la repeteixes una i una altre vegada”.Altres grups importants de R.A.C. a nivell mundial seran Skullhead, No Remorse, Legion 88...etc. S’estendran arreu d’Europa i de tots els territoris amb població blanca, com ara els Estats Units, Oceania o algunes zones de Sud Amèrica .
La música R.A.C. poc a poc deixarà de ser només Oi! i entrarà dins de sons més metal, en alguns casos , i en altres casos seran ritmes més propers al Rock & Roll. Això farà que el moviment skin neonazi s’acabi d’allunyar del tot dels orígens del moviment skin basat primer en la música negra jamaicana i després en el punk. Es pot dir que el R.A.C. actualment no es basa en un sol estil musical, sino que es tracta d’unes sigles que engloben diferents variants del rock però que tenen en comú les lletres anticomunistes i racistes.El moviment skinhead neonazi rebutjarà l’aliança dels skins amb els punks a causa del consum de drogues per part dels punks.
Mentrestant la societat de l’època tornava a carregar contra els skins, aquest cop acusant-los de tenir una ideologia neonazi, fet que només era cert en una part, ja que molts skins s’havien mantingut fidels als seus orígens no racistes.L’ska ,en principi, per la seva condició de música negra, i perquè molts components dels grups eren negres, va quedar apartat del moviment neonazi ,encara que, el grup Madness si que s’hi va relacionar a causa de que un dels seus components era amic de Ian Stuart de Skrewdriver.Tot i això, en els concerts de ska no es va prohibir l’entrada als skins neonazis, perquè els components dels grups deien que preferien convèncer a la gent del moviment neonazi de que estaven equivocats , abans de tancar-los les portes i donar-los motius per al seu racisme.La premsa de l’època va associar tot el que era skinheads amb moviment neonazi. Un exemple d’aquesta manipulació va ser una foto dels The Selecter (grup de ska) acompanyada de la frase “no ballis amb els siegheilers” (“sieg heil!” és un eslògan nazi), tenint en compte que Aquest grup només tenia un component blanc i tots els altres eren negres.A l’escena Oi!, grups com ara els Sham 69 i els Angelic Upstarts crearan el R.A.R (rock against racism, és a dir, rock contra el racisme) per tal de netejar la imatge del moviment skin i desvincular-la de tota ideologia racista ja que grups musicals certament no feixistes encara venien seguits per skins propers al National Front.A primers dels 80 sortiran noves bandes d’Oi ! com ara els The Bussiness, Combat 84, Infa Riot, etc i a mitjans del 80 hi haurà un nou revival de l’ska seguint els passos de la Two Tone, amb grups com The Toasters o The Busters, aquests ja amb la majoria dels seus components blancs. La variant alemanya, per exemple, va consistir en accelerar el ritme provinent de la Two Tone, en canvi altres bandes van decidir retornar als orígens.
Organitzacions d’skins
El 1984 a Estats Units es crea el S.H.A.R.P.(les sigles volen dir skinheads contra el prejudici racial en anglès) que és una organització de skins anti-racistes que pretenen retornar als orígens del moviment skinhead des de l’apoliticisme i l’antiracisme. Aquest moviment agafarà com a símbol el de la discogràfica Trojan, de música jamaicana que és un casc troià. Aquest moviment no és una organització política, sino que desitja ajuntar tots els skinheads antiracistes per reivindicar el moviment skin com un moviment no racista i pretén netejar la imatge que tenen els skins amb el tema de la violència gratuïta. De fet, una de les normes del SHARP és no agredir a ningú que no t’hagi agredit físicament o verbalment.El SHARP s’introduirà a Europa el 1985 de la mà de Roddy Moreno, membre d’un conegut grup d’Oi!, els Oppressed.emblema de Trojan i la seva posterior reconversió en el de S.H.A.R.P .
El 1993 es crearà a Nova York el RASH (Red & Anaschist Skin Heads), que és una confederació internacional de skinheads comunistes i anarquistes. També seran antiracistes però fugiran de l’apoliticisme del SHARP. Aquest cop és el primer que es parla de skins comunistes d’una forma organitzada tot i que molt abans ja se n’havia parlat ja que el comunisme era una ideologia important dins dels barris obrers anglesos i per tant també va afectar els skinheads. Es pot dir que els primers skins comunistes van aparèixer a tres llocs a la vegada: a Euskadi, a Anglaterra i França. Al País Basc tot el moviment va néixer al voltant del grup musical Kortatu que practicava tant Oi!, com punk , passant per l’ska tot i que s’els va etiquetar com a “rock radical basc” i aquesta etiqueta la van portar molts altres grups posteriors amb idees polítiques semblants. Les seves lletres eren tant en basc com en castellà i les seves lletres es basaven en defensar la identitat del País Basc. A Anglaterra la banda musical The Redskins va ser la primera en denominar-se skinhead i comunista i el seu ritme estava basat en el soul , amb punk i rock barrejat. Aquesta banda va néixer el 1981 però amb un altre nom, No-Swastikas, que també tenia un contingut antifeixista. El 1986 van ser entrevistats per Eva Kowalski a Londres. Una resposta de Chris, membre del grup va ser força similar a la frase que abans s’ha esmentat de Ian Stuart sobre l’utilitat de la música en la política. Concretament va dir: “és més fàcil anar a un concert dels Redskins que comprar el diari The Socialist Worker”, això vindria a ser el mateix que va dir Ian Stuart però aplicat a l’esquerra política. Els membres del grup es dedicaven els dissabtes pel matí a vendre aquest diari que era una publicació del partit del qual éren militants anomenat Socialist Workers Party , que era un partit trotskista . Sovint els seus concerts eren rebentats per skins neonazis. A França el moviment Redskin va aparèixer al voltant de la banda musical Beurier Noir i també van apareixer diferents organitzacions d’skins comunitses que les seves accions es basaven en perseguir els skins neonazis i garantir la seguretat en els actes de l’esquerra comunista. Tots ells practicaven esports de combat i van dificultar molt durant un temps l’acció dels grups d’ultradreta a França.Tornant al RASH, cal dir que a la seva declaració de principis consideren la cultura skinhead multirracial i de classe obrera i consideren que “els nazis son només la punta de l’iceberg d’una falsa democràcia i imperialista que els utilitza com a eina de repressió”. Pretén unir a tots els skinheads antifeixistes superant les divergències polítiques, mantenir autonomia davant de qualsevol partit o organització, autogestionar-se i col·laborar amb altres organitzacions antifeixistes. Diuen recolzar la lluita per qualsevol mitjà contra la destrucció de la cultura skinhead, el boicot a la venda de material feixista, la solidaritat amb les víctimes d’agressions nazis, la sindicalització, les cases okupades i la lluita organitzada contra la violència policial i contra els enemics de la classe obrera.Les dues grans organitzacions a escala mundial d’skins neonazis seran Blood & Honour i Hammerskins. Aquestes organitzacions, igual que el S.H.A.R.P. i el R.A.S.H. també estan organitzades per diferents seccions a cada país on estan implantades.
A casa nostra...El moviment skin va entrar a la península a través de Catalunya i del País Basc, en part per ser les zones peninsulars més properes a la resta d’Europa i , d’altra banda, per la situació política que hi podíem i hi podem trobar. El look skinhead es va introduir a Catalunya per mitjà dels caps rapats francesos que estiuejaven a la Costa Brava i en el cas del País Basc va ser a causa de l’evolució de l’escena punk local, exactament el mateix que va passar a l’anglesa, fet que ja s’ha explicat anteriorment. A Barcelona començaran a aparèixer un bon nombre de seguidors de l’ska però s’havien de conformar amb escoltar bandes estrangeres.
Ska + català: Skatalà Davant de la necessitat de una escena ska pròpia l’estiu del 1985 es forma la primera banda catalana de música ska, i el seu nom serà Skatalà . Els components provenien majoritàriament de bandes punk de l’escena barcelonina. Podríem dir que, a Catalunya, el moviment skin i el punk seran paral·lels. Al principi només faràn versions de grups d’Oi! i ska anglesos però aviat trauran el seu repertori. L’any 1987 gravaran la seva primera maqueta anomenada “Fent d’aquí” amb cançons Oi! i ska. Aviat també aconseguiren suport al País Basc i fins i tot compartiren cartell amb Kortatu una banda nacionalista basca (el cantant, Fermín Muguruza, és militant de Batasuna) que era el principal referent dels skins de tot l’Estat espanyol. També van tocar per tot França .Tot i actuar en alguna ocasió per el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), un col·lectiu de l’esquerra independentista catalana extraparlamentària, i per altres col·lectius d’esquerres com ara l’ateneu de Nou Barris o en una festa anti OTAN no aconseguiren dissociar-se dels suposats lligams amb l’extrema dreta, que els atorgava la premsa i que, per descomptat, eren inexistents. Les seves lletres anaven carregades d’ironia i humor. El grup se separa l’any 1988 i no es torna a ajuntar fins al 1991. El 1993 editaran el seu primer CD anomenat “Borinot, borinot” , a partir d’aquest disc deixaran de banda els sons Oi! per centrar-se amb l’ska més proper a la Two Tone tot i que en els concerts seguiran fent cançons Oi!. El seguirà el 1995 el CD anomenat “un de nou” i ja per acabar, l’any 1998 sortirà el seu CD gravat en concert anomenat “in concerto” que va ser enregistrat a Itàlia, concretament a Pàdua. Els hereus més directes de Skatalà seran els Dr. Calypso que compartirà algun membre amb Skatalà. És una banda nascuda el 1989, tot i que no editaran cap CD fins al 1993, i que actualment és la principal banda de ska catalana amb 5 discos. Aquest grup serà el que farà de teloner a les bandes jamaicanes de ska i reggae més importants com ara Skatalites quan visiten Barcelona.
Un dels membres de Skatalà al deixar el grup fundarà “FBI skazine”, una revista gratuïta dedicada al món de l’ska i que es pot trobar a les botigues especialitzades en aquest tipus de música. En aquesta revista hi ha articles sobre l’historia de l’ska, crítiques a discos, propaganda de roba skinhead ...etc. Cal dir que ni Skatalà ni Dr.Calypso seran seguits per els skins nazis ni “FBI skazine” el llegiran els nacional socialistes, perquè cal tenir en compte que els neonazis no segueixen la música ska ni reggae al ser música negra, i també perquè la música ska sovint té lletres antifeixistes. Altres grups importants d’ska dins l’escena de l’Estat Espanyol seran els Komando Moriles de la Bisbal d’Empordà, els bascos Skalariak i Betagarri o els valencians Skaparràpid. Tornant als inicis del moviment skin a Catalunya i a l’Estat espanyol , els discs de ska i Oi! no seran promocionats per les grans discogràfiques i s’hauran de fer discogràfiques independents, sovint regentades per skinheads, que editaran els discs dels grups de ska i Oi!. Alguns exemples d’aquestes discogràfiques son l’eivissenca Bronco Bullfrog, també Capità Swing, Al·leluia Records, Liquidator, Ska Town, Plàstic Disc...
Decibelios, els precursors
Una mica abans de la aparició de Skatalà, també a Catalunya, el febrer de 1980 van aparèixer els Decibelios. El fet que ho expliqui desordenat és que primer he volgut explicar l’escena ska i després la escena Oi! que és l’ordre en el que van aparèixer a Anglaterra, però aquí no es va seguir aquest ordre ja que va arribar una escena ja construïda i per tant va arribar tot paral·lelament. Decibelios va ser la primera banda catalana i també de l’Estat espanyol formada íntegrament per skinheads (també Skatalà tenia algun membre skinhead), tot i que al principi no ho eren, i que es va dedicar a fer Oi! tot i que després també van fer ska. L’any 1982 enregistraran el seu primer senzill anomenat “Paletas putrefactos”. Els seus concerts es caracteritzaven pel seus espectacles dalt de l’escenari que incloïen visceres d’animals algunes vegades i una actitud provocadora. L’any 1983 editen el seu segon senzill anomenat “Paletas... y bolingas”. Serà a partir d’aquí que tots els membres del grup adoptaran l’estètica skinhead que fins aleshores només tenia el cantant. Aviat Decibelios també triomfaran a la resta de l’Estat i sobretot a Euskadi que és on l’escena skin també tindrà força implantació i també compartiran escenari amb els bascos Kortatu tal com faran Skatalà. El 1984 apareix el seu primer llarga durada anomenat “Caldo de pollo” de nou amb unes lletres amb els temes més repetits pels grups musicals skinheads com ara la classe obrera, la violència, la cervesa...etc. El 1985 trauran un mini LP anomenat “Oi!” amb el seu himne Kaos, una versió en castellà de una cançó de la banda anglesa The 4 Skins i que es convertirà en un himne pels skins de tot l’estat. L’any 1986 van treure el disc “vacaciones en el Prat” en el que es deixava més de banda el so Oi! i es passaven als ritmes caribenys de l’ska. Més tard, l’any 1988 surt el seu disc “Vivo’s 88” gravat a la sala Zeleste de Barcelona i un any després sortirà “Con el tiempo y una caña” que serà el seu últim disc. Decibelios va ser sempre un grup apolític tot i que se’l va relacionar algun cop amb grups feixistes per la presència de membres de Brigadas Blanquiazules (ultres del R.C.D. Espanyol) als seus concerts. També es va dir que un dels membres portava una samarreta amb la cara d’Adolf Hitler, tot i que ells sempre han desmentit les seves vinculacions amb el feixisme. El que si que està clar és que en la seva cançó “Sóc un upstart!” se senten dos crits de Sieg heil! tot i que es podria dir que la seva actitud seria de provocació i no de militància política, com seria el cas dels Sex Pistols a Anglaterra. Encara que actualment les samarretes, els brodats i les xapes de Decibelios els porten els skins apolítics i els skins antifeixistes ja que al passar-se a l’ska, el compartir cartell amb grups clarament antifeixistes com Kortatu o M.C.D. o la presència de punks als seus concerts van deixar demostrat que no tenien cap vinculació amb grups feixistes.
Skins al futbol
Ja que s’han anomenat les Brigadas Blanquiazules també cal explicar l’aparició de skinheads als camps de futbol catalans. L’any 1981 apareix al gol sud del Camp Nou el grup radical barcelonista anomenat Boixos Nois, és un grup format per joves independentistes i d’esquerres, però no hi comencen a aparèixer skinheads fins la temporada 86/87 quan sota la pancarta de Boixos Oi! es reuneixen un grup de cinquanta skinheads nacionalsocialistes independentistes catalans. És aquí quan comença el canvi ideològic del grup evolucionant fins al que és ara, un grup d’ultradreta independentista tot i que sempre ha estat un grup molt heterogeni i que ha reunit molt diferent ideològicament sempre sota els ideals del catalanisme i el barcelonisme. L’any 1985 havia nascut Brigadas Blanquiazules, un grup ultra del R.C.D. Espanyol, l’altre gran equip de la ciutat comtal. Aquest grup serà nacionalista espanyol i d’ultradreta fet que ens deixa veure que els enfrontaments seran forts i freqüents. Per exemple a principis de 1987 es produeixen uns forts enfrontaments entre membres dels dos grups en el derbi Barça-Espanyol al Camp Nou. Al arribar una cinquantena d’ultres espanyolistes a l’estadi es troben amb uns 80 membres de Boixos Nois que els estan esperant amb pedres. L’enfrontament acaba amb molts ferits i detinguts. Aquest és un dels derbis més salvatges que es recorden a la ciutat. A mesura que avança el temps el nombre de skinheads en els dos grups cada cop és més gran. A la temporada 90/91 es registra l’incident més violent de l’historia del futbol a la ciutat. El 13 de gener de 1991 un enfrontament entre Boixos Nois i Brigadas Blanquiazules acaba amb l’apunyalament de dos espanyolistes prop de Sarrià causant la mort d’un d’ells. La temporada següent es crea un subgrup dins de Boixos Nois anomenat Casuals FCB. Aquesta secció és la que té els membres més violents i és la secció barcelonina d’un grup neonazi a escala internacional anomenat Combat 18 (18 significa Adolf Hitler al ser la A la primera lletra de l’abecedari i la H la vuitena). Actualment tant Boixos Nois com Brigadas Blanquiazules han baixat molt en nombre de membres. També al Camp Nou s’hi poden trobar skinheads comunistes i SHARP sota el nom d’Almogàvers, un altre grup de suport al F.C. Barcelona.incidents ocasionats pels Boixos NoisDeixant de banda el món del futbol, i tornant a mitjans dels anys 80 cal dir que en aquesta època sovint hi havia baralles als carrers entre sectors oposats ideològicament, és a dir entre skins nazis i skins antiracistes (que poden ser des de anarquistes passant per independentistes d’esquerres, comunistes...) .
Cas Guillem Agulló
Un exemple clar d’aquesta violència ,tot i que serà més tard, serà la mort de Guillem Agulló, jove SHARP de Burjassot (Castelló de la Plana) i membre del col·lectiu juvenil independentista Maulets el dia 11 d’abril de 1993.Va ser apunyalat al poble de Montanejos quan havia anat amb una colla d’amics d’acampada a per passar les vacances de pasqua. El jove duia un pedaç cosit al braç amb l’inscripció “Nazis fora” i va tenir la mala sort de torbar-se amb un grup d’ultradreta procedent de València. Ells van començar a increpar-lo i després de alguns cops i empentes el jove va caure a terra amb una punyalada al pit que el va matar. Durant el judici als agressors es va intentar criminalitzar a la víctima des de la premsa més propera a la dreta del País Valencià com ara el diari Las Provincias tractant a Guillem de violent i intentant treure la connotació política dels fets intentant parlar només d’una baralla entre joves. També va sortir un testimoni al judici d’un suposat amic de Guillem que des de l’anonimat va dir que Guillem tenia un “puny americà”. Aquest testimoni mai ningú va saber qui era. Només va ser inculpat un dels agressors, Pedro Cuevas, que li va caure una pena de presó de 14 anys. Un dels agressors que va ser absolt, Juan Manuel Sanchez, pocs dies després participava en una altra agrassió amb navalla al barri del Carme de València. Aquest assassinat va commocionar la societat valenciana i també la catalana. Des dels sectors nacionalistes es va homenatjar a Guillem a la ciutat de València amb una manifestació multitudinària i l’any 2003 en motiu del desè aniversari de la seva mort es va organitzar un concert i una manifestació a Castelló. També se li va dedicar una novel·la titulada “La mort de Guillem” l’autor de la qual és Jaume Fuster. És una aproximació novel·lada dels fets a partir de documents periodístics i judicials i una reflexió en clau literària de la violència feixista que pateix el País Valencià. El grup d’Oi! Opció k 95 , del qual després parlarem, i el grup d’ska i hardcore Obrint Pas li han dedicat una cançó, la dels primers es diu “Company” i la dels segons es diu “No estàs sol”.
---
Oi! català
Tornem a l’escena musical. L’augment del nombre de caps rapats antiracistes afavorirà la creació de noves bandes ja que després de la desaparició de Decibelios l’any 88 els referents musicals dels skins antiracistes quedaran reduïts a l’ska i a algun grup d’Oi! com ara Frontpilsen, però això no passarà fins a finals dels anys 90 amb l’aparició de grups a l’àrea metropolitana de Barcelona . És aquí quan apareix Pilseners, Suburban Rebels i Opció K-95 a Barcelona, o Remences a Rubí. També apareixen nous grups d’Oi! a l’Estat espanyol com és el cas de Des-Kontrol al País Basc, Last Warning, Riot Squad, Abriendo Cabezas o Alta Tensión a València, Skacha o Ruin Boys a Galícia, Non Servium , Steel Cap o Kaos Urbano a Madrid i Oi! the Arrase a Mallorca. Tornant a Catalunya, Remences va ser una de les bandes de més importància. Les seves lletres eren comunistes i independentistes sense deixar de banda els temes cultivats per totes les bandes skinheads com son la classe obrera la cervesa, la violència.... igual que Opció K-95 que encara segueixen en actiu des de 1995, que han tret dos CD’s, un anomenat “Cap Oportunitat” l’any 1996 que esdevé el primer disc de música Oi! editat íntegrament en llengua catalana i que és presentat a la sala KGB juntament amb Remences i Crit de Lluita, i un CD anomenat “Mai Morirem” l’any 1999.També han participat en un recopilatori a nivell europeu amb les principals bandes comunistes i el segon disc s’ha venut per Estats Units i Canadà de la mà de Insurgence Records. L’any 1999 fins i tot van arribar a tocar al Mercat de Música Viva de Vic. Han participat als actes en homenatge durant l’any 2003 a Guillem Agulló amb motiu del desè aniversari de la seva mort. També Pilseners, que van aparèixer l’any 1995, segueixen en actiu . Son comunistes i independentistes però amb un marcat to nacionalista a les seves lletres que , com ara la seva cançó Acer Roent que rememora les gestes dels almogàvers, els guerrers catalans de l’època medieval. Aquests només han tret un disc anomenat Acer Roent. Ells mateixos defineixen el seu estil musical com a “rock per la independència”. En canvi el cas dels Suburban Rebels que també segueixen actius, és diferent, ja que tot i compartir bateria amb Opció K-95 i Pilseners, més que apolítics es declaren antipolítics i així ho demostren les seves lletres que se centren molt més en els tòpics skinheads i en el seu rebuig als polítics que no pas en la política. Suburban Rebels ha editat un CD de la mà de Bronco Bullfrog , el segell independent abans esmentat , anomenat “Nacidos para provocar”.
R.A.C. espanyol
Al sector feixista el primer concert important de música R.A.C. que hi va haver als Països Catalans va ser a València durant les falles del 1992, aquest concert es ve dir “concierto en defensa de la raza- Fallas ‘92”, el cartell comptava amb els valencians División 250 –nom que fa referència a la División Azul, les tropes franquistes que van anar a lluitar al costat dels nazis al front de Rússia durant la segona guerra mundial- apareguts l’any 91 i els britànics Violent Storm, Battle Zone, i No Remorse. Al concert s’hi van aplegar 200 caps rapats d’arreu d’Europa tot i que n’havien vingut uns 300. Això va passar a causa de que es va mantenir en secret fins a l’últim moment l’emplaçament del concert i això va fer que molts dels caps rapats no trobessin el lloc on es feia. El grup Violent Storm finalment no va tocar ja que els membres del grup amb l’excepció del cantant van morir en accident quan es dirigien al concert. Un dels altres grups musicals importants del moviment neonazi espanyol seran Klan, formats el juny del 1991.Després de l’aparició a l’Estat espanyol de la primera discogràfica dedicada a la música R.A.C. anomenada Rata-ta-ta-tá començaran a aparèixer nous grups dins d’aquest “estil” musical com serà el cas de Estirpe Imperial, Batallón de Castigo, Zetme 88, Primera Línea, Céltica, Iberos Saiti, Odio, Patria, Ofensiva 88, Rebelión, Praxis, Siete Muelles, Toletum, Tormenta Blanca, Legión Negra, 14 Palabras, Torquemada 1488 o Sección de Asalto.Els primers, Estirpe Imperial, es convertiran en una de les principals bandes .La seva música es basarà en el heavy-metal i en el rock dur espanyol i també hi barreja la velada amb lletres èpiques sobre el passat d’Espanya vist des del seu punt de vista.Batallón de Castigo també serà un dels grups més importants. Cal destacar-lo perquè va ser format l’any 1991 a la presó d’Alcalá-II , en un taller de música per els presos. El 13 de setembre de 1992 faran el primer concert davant d’uns 240 presos, el qual va tenir molt èxit. Al principi només feien cançons de rock i versions però poc a poc la seva música va anar evolucionant cap al R.A.C./Trash-metal. La formació va anar canviant a mesura que els membres sortien en llibertat. Han grabat un CD anomenat Caña de España , un altre CD anomenat Desperta Ferro. A finals de febrer del 99 aprofitant que diferents components del grup tenien permís, van tocar amb Torquemada 1488 i amb 7 muelles, un grup musical format per membres d’Ultras Sur. El maig del mateix any van participar al primer festival “monstruos del R.A.C.” juntament amb 7 muelles, Jüngsurm, Torquemada 1488, Zetme 88 i Gesta Bellica. Aquest any van tornar a actuar el desembre i llavors ja no van poder a tocar fins a l’estiu del 2001.El seu últim concert ha estat l’estiu de 2003 i a partir d’aquí no se n’ha tingut més noticies.
En el llibre “Música i skinheads a Catalunya” de Carles Viñas trobem aquestes dades referents als temes que tracta la música R.A.C. espanyola, perquè ens fem una idea sobre de què poden parlar les lletres d’aquestes cançons:En un 21,37% es parla sobre Espanya com a pàtria, en un 3,05% es parla d’Europa, un concepte territorial molt utilitzat pels nazis ja que és el territori de la raça blanca. En un 6,11% es parla de racisme, el 13,74% de les cançons parlen sobre nacionalsocialisme, 1.53% parlen sobre la tercera via, és a dir, la via política que no passa ni pel comunisme ni pel capitalisme, un 1,53% més parla de feixisme i un altre 1,53% parla de futbol. Després ens trobem que el 3,05% parla de terrorisme ,un 6,11% tracta sobre èpica medieval, un 1,53% sobre la inquisició, un 9,92% parla sobre els skinheads, un 1’53% sobre la División Azul, un 4,58% sobre el rebuig a la democràcia, un 4,58% tracta el paganisme escandinau(sovint els nazis segueixen aquestes creences), un 9,92% tracta la rebel·lia juvenil, un 1,53% tracta el tema de l’oci, un 1,53% tracta el tema de el rebuig als antifeixistes i un 6,87% parla d’altres temes. Un cop fort propinat al moviment skin neonazi es dóna l’any 2003 amb la publicació del llibre i el documental “Diario de un skin” on un periodista, Manuel Carballal, alies Antonio Salas s’infiltra dintre de diferents grups d’skins d’aquest àmbit ideològic. Això suposarà un fort cop per a aquests grups. En el documental que es va emetre a Tele5 es podia veure com el periodista abans esmentat , amb una camara oculta s’infiltrava al grup radical del Real Madrid anomenat Ultras Sur. En la grabació es pot veure la venta il·legal d’entrades per part d’aquest grup, agressions a seguidors rivals, concretament de l’Osasuna, i l’interior d’un local freqüentat per neonazis a les afores de Madrid.En canvi el llibre és de molta menys qualitat i s’ha pogut comprovar com alguns textos han estat copiats literalment d’internet i presenta una gran desinformació quan parla sobre skinheads antifeixistes. Tot i així és una bona font per conèixer el moviment neonazi espanyol.Tot el creixement a l’entorn de la música R.A.C. ha fet que el numero d’skins nazis hagi augmentat bastant i que a finals de la dècada dels 90 les agressions portades a terme per a aquests grups a immigrants hagi augmentat molt. La qual va destacar més va ser la del Barri de Can Anglada de Terrassa on es van aplegar centenars d’skinheads a la busca d’immigrants per agredir-los i intentant destruir les seves botigues.També el dia 2 de març de l’any 2002 a València la manifestació contra la immigració organitzada per España 2000 va concloure amb una “batuda” organitzada per uns 40 skins nazis armats amb bats de beisbol i que van destrossar un bar freqüentat per magrebins. El diumenge següent es va repetir l’escena en un altre barri de València.En l’altre bàndol els incidents més destacats son els protagonitzats durant el 12 d’octubre de 1999 a Barcelona quan una manifestació antifeixista es dirigia cap a la zona on els feixistes commemoren “el dia de la Hispanitat”. La manifestació va ser aturada per la policia i això va fer que els antifeixistes organitzessin barricades amb contenidors i destrossessin gran part del mobiliari urbà i s’enfrontessin amb la policia. Va acabar amb molts detinguts amb petició de fins a tres anys de presó per associació il·lícita.
Des del punt de vista de les organitzacions polítiques d’skins es pot dir que el moviment antifeixista crearà les seves pròpies seccions de R.A.S.H. i S.H.A.R.P. a l’Estat espanyol.Actualment trobem seccions de R.A.S.H. a Barcelona, Alcobendas, Madrid( a l’entorn del quan ha sorgit el grup d’Oi! anomenat Núcleo Terco), Mallorca, Cantabria, Molins de Rei, Bizkaia, Toledo, Vallès...etc.El S.H.A.R.P, en canvi s’estableix d’una forma menys organitzada i més que tot serà S.H.A.R.P. aquell qui s’hi consideri, fent que les sigles passin a ser com un nom per els skins antiracistes i se’ls passarà a dir “sharps”. De fet la barreja entre Redskins i “sharps” és total , i es podria dir que els skins antiracistes van tots units encara que hi hagi diferents ideologies polítiques dins del moviment.Les organitzacions polítiques neonazis que continguin skins seran més variades. En un principi els primers caps rapats neonazis estaràn sota les sigles d’Acción Radical que era una organització amb l’objectiu d’aplegar tota la joventut d’ultradreta de València, una organització neonazi valenciana de la qual sortràn els grups musicals Klan i División 250.També es faran les seccions espanyoles de les organitzacions internacionals de skins nazis, tant de Hammerskins com de Blood & Honour que estàn enfrontades entre elles per tenir el màxim nombre de components cada una. El nom de Hammerskins vé de la pel·lícula anomenada “The wall” on una manifestació de skins armats amb martells (hammer en anglès) ataquen a uns paquistanesos - .També es podran trobar skins al voltant de plataformes populistes com ara España 2000, Democracia Nacional, Plataforma per Catalunya...etc. Aquests grups, si bé no s’atreveixen a denominar-se com a racistes i neonazis perquè volen arribar al poder a través de la democràcia, tenen una marcada ideologia en contra de l’immigració i molts neonazis els hi donen suport.
També es poden trobar skins a organitzacions que prediquen el feixisme espanyol de Franco com ara les diferents seccions de la Falange que es troben actualment. Un altre partit, aquest marcadament neonazi, que aplega skins és el Moviment Social Repubilcà. Aquest partit agafa elements de l’estètica de l’esquerra i els adopta per a la dreta. Per exemple als seus cartells hi podem trobar persones amb mocadors palestins, molt utilitzats entre el jovent d’esquerres, i la seva bandera és molt similar a l’anarquista que va ser utilitzada per la CNT-FAI. Els seus missatges son força confusos i es basen a rebutjar la globalització i també n’hi ha molts en contra dels Estats Units. També hi ha material seu en el que sembla que siguin nacionalistes catalans. Utilitzen la confusió per atraure l’atenció de la gent. Aquest partit va tenir un gran nombre de membres implicats als incidents de les festes de Castellar del Vallès del 2003 on un nombrós grup de skins nazis es va dedicar a apedregar un concert protagonitzat pel grup Brams, marcadament d’esquerres i independentista. Els incidents van durar un parell de dies i hi va haver batalles campals entre antifeixistes i feixistes.Poc temps després, a un concert organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), a Sabadell, la presència de skins nazis als voltants no es va fer esperar. Un grup de Redskins els va perseguir fins a apunyalar-ne un i deixar-lo greument ferit.Un dels líders del MSR, J.Llopart, també editor de Ediciones Nueva República de Molins de Rei, va ser detingut durant el 2003 en una operació policial en la que es va incautar un munt de material neonazi, entre els quals destaquen 10.000 llibres.A Catalunya també trobem el Moviment Patriòtic Català (MPC). Aquests es destaquen per a ser catalanistes però defensen la unitat d’Espanya. És un partit d’ultradreta i ultracatòlic. Aquest partit polític va tenir un braç armat anomenat Milícia Catalana que va posar una bomba l’any 1988 a una clínica on s’hi practicaven avortaments. Durant l’any 2001 uns ultres van resultar ferits quan portaven un artefacte explosiu a les cotxeres de Sants on s’hi realitzava un concert antifeixista. Aquest atemptat va tenir connexions amb el MPC.Les diferències polítiques fa que hi hagi força enfrontaments entre les diferents organitzacions. Sovint els partits d’ultradreta es dediquen a desacreditar els skinheads per a netejar-se la imatge després d’utilitzar-los per als seus actes.
Estètica
És bastant complex distingir un skinhead a simple vista i per això és necessari saber quina vestimenta utilitzen, tot i que últimament alguns grups de joves ,sense ser skinheads, han agafat alguns elements de l’estètica del moviment.
Pentinat:La característica més important dels skinheads tal com indica el seu nom(en català seria cap de pell) és el seu cap rapat. Alguns més que d’altres, normalment els skins nazis porten el cabell rapat completament al zero mentre que els skins antifeixistes el porten una mica més llarg però això no és significatiu perquè el moviment és molt heterogeni i ens podem trobar perfectament amb skins antifeixistes rapats al zero i amb neonazis no tant rapats. El pentinat de les skingirls l’hem esmentat anteriorment a la història del moviment, recordem que es basa en rapar el cap però en deixar una mena de serrell al voltant del cap, menys llarg al davant i més llarg al darrere deixant com una mena de “patilles” més llargues. Calçat:Un altre dels elements molt característics en tots els àmbits del moviment, sense distinció política serien les botes amb puntera de ferro. Al principi la marca que utilitzarien seria les Dr.Martens, tot i que apareixeran altres marques que faran aquest estil de botes com ara Underground. Les botes Dr.Martens van ser inventades per el doctor alemany Klaus Maertens. El fet de que els skins portin botes amb puntera de ferro es deu al seu origen treballador ja que aquestes botes són utilitzades pels obrers perquè la puntera de ferro és un element de seguretat per al peu, però els skins també les aprofitaran per a les seves baralles. A partir dels cordons d’aquestes botes s’establirà tot un codi per distingir políticament els skins, per exemple els cordons blancs els portaran els nazis perquè en teoria signifiquen els blancs per sobre dels negres, els cordons vermells els portaràn els redskins, els cordons negres els sharps i els apolítics, els cordons roses els skins gays,etc. Tot i que això no serà significatiu i actualment tothom porta els cordons del color que sigui independentment de la seva ideologia. La marca Dr.Martens per netejar la seva imatge, ja que també és utilitzada pels skins nazis, patrocinarà un festival de ska l’any 1998 a Balaguer anomenat Dr.Martens ska festival amb una forta assistència de skins antiracistes i amb la presència de bons grups a nivell de l’Estat espanyol i a nivell europeu com ara The Selecter, Bad Manners, La Thorpe Brass, Kargol’s, Malarians, Skarface, Komando Moriles, Skaparràpid, Betagarri i Skatobeat entre d’altres. També aquesta marca va denunciar a www.stormfront.org perquè es parlava allà de la seva marca i al ser una pàgina web nazi no volien ser associats amb aquesta ideologia.
Botes underground i dr.martens
El calçat no es basa únicament en aquestes botes, per arreglar els skins fan servir unes sabates anomenades loaffers que són com una mena de mocasins amb un serrell i unes borles a la part del davant. Aquestes sabates vindrien dels principis dels skins quan la roba era molt més elegant a causa de l’herència de l’estètica dels Rude Boys i dels Mods. Aquestes són molt més usades per els skins més propers a les arrels del moviment i que els agrada l’ska més clàssic i l’skinhead reggae tot i que no es pot generalitzar.
Diferents tipus de loaffers
Un altre tipus de calçat que s’utilitzarà més a diari seran les sabates esportives Adidas però no un model qualsevol, sinó les que tenen una forma més clàssica amb les tres bandes característiques de Adidas a cada costat. Poden ser de molts colors diferents i amb petites variacions amb la forma. També s’utilitzaran molt sabates esportives de futbol sala, sobretot de la marca Adidas també i de la marca Umbro al ser marques angleses les dues. Aquest tipus de calçat també s’utilitzarà per la seva imatge clàssica i al ser força utilitzades entre la joventut anglesa com l’anterior tipus de calçat que hem esmentat.
-------------------------------
Roba esportiva:
Els skins utilitzaran diferent roba esportiva sobretot de marques angleses com les anteriorment esmentades Umbro i Adidas i també marques de boxa com ara Three Stroke, Charlie, Everlast i la més coneguda Lonsdale. De la marca Adidas a part del calçat esportiu se’n faran servir uns pantalons amb les tres bandes que tenen una goma a baix del camal amb una cremallera a la part del darrere que permet que la goma no apreti si no es vol. Aquests pantalons els utilitzen perquè tot i ser esportius tenen un caire clàssic.D’aquesta marca també s’utilitzaran algunes dessuadores , les que siguin de caire més clàssic, i algunes skingirls faran servir bosses de mà d’estil clàssic també. De la marca Umbro se n’utilitzarà diverses dessuadores, les de caire més clàssic també, i algunes samarretes. La marca de boxa Lonsdale ha estat una de les més populars entre els skins, sobretot els neonazis perquè les seves dessuadores i les seves samarretes es caracteritzen per portar el nom de la marca al pit amb lletres grosses i, el fet de portar-ho amb una jaqueta amb la cremallera descordada fa que es vegin només les lletres NSDA, que són les sigles del partit nacionalsocialista alemany, i que si no fos així no les podrien exhibir perquè està prohibit. Però el cert és que aquesta marca també s’ha volgut desvincular d’aquesta imatge i ha patrocinat dos recopilatoris de música, un d’ska i l’altre de punk, des de sempre ha patrocinat boxejadors de raça negra i el gimnàs Lonsdale va ser el primer de obrir les portes a gent que no era de raça blanca en tota la ciutat de Londres.Aquesta marca està intentant evitar la venda dels seus productes a botigues que venen productes militars a Alemanya perquè les freqüenten molts skins nazis i volen evitar ser associats amb aquesta ideologia. També han patrocinat diferents actes amb el lema “Lonsdale contra la intolerància”. Tot i la predilecció dels nazis per aquesta marca també és molt utilitzada per els altres tipus de skins. També les skingirls n’utilitzaran els bolsos perquè tenen un estil molt clàssic.La marca Three Stroke semblava estar més vinculada en política, tot i ser una marca de boxa, perquè un dels seus fundadors era membre de la banda de R.A.C. anomenada Londinium SPQR, però el cert és que actualment patrocina a boxejadors de raça negra igual que Lonsdale. També Charlie i Everlast seran utilitzades pels skins de totes les ideologies, igual que les marques de boxa abans esmentades , perquè tots els skins tenen afició per la lluita .
----- - - ---- ---
Subjecció dels pantalons:
Un element molt important dins l’estètica skin són els tirants. Els tirants són molt utilitzats per tots els skins. Normalment els que porten són mol prims i els colors més utilitzats són el vermell, el blanc i el negre. Entre els skins catalanistes s’ha popularitzat l’ús d’uns tirants amb els colors de la senyera. El mateix ha passat amb els skins espanyolistes, que porten tirants amb els colors de la bandera d’Espanya . Els skins antiracistes utilitzen també tirants de quadres blancs i negres al ser aquests quadres el símbol de l’ska (representa la unió entre blancs i negres) .Als tirants també se’ls havia donat significat segons el color, com en el cas dels cordons de les botes, però actualment s’utilitzen indistintament tirants de diferents colors sense que això comporti una càrrega política. Un altre element de subjecció dels pantalons utilitzat pels skins serà el cinturó, però sempre acompanyat de cibelles, en el cas dels nazis amb símbols neonazis, i en el cas de les altres ideologies amb símbols molt diversos.
---------------- --
Pantalons:Els pantalons més utilitzats per els skins son els texans, concretament el model 501 de Levi’s que són els que tenen un tall més clàssic .Normalment els porten molt ajustats i tallats molt curts o bé doblegats de la part de baix amb la finalitat de que es vegin bé les botes amb tota la seva canya. Uns altres pantalons molt utilitzats són els de camuflatge amb butxaques als costats. També molt ajustats i tallats curts per tal de que es vegin les botes. Aquests pantalons van ser introduïts al moviment per els skins nazis perquè tot allò relacionat amb el món militar els atrau. Després va ser adoptat per tots els skins tot i que ho segueixen portant més els nazis. Un altre tipus de pantalons utilitzats son els Sta-press i els Hipsters, aquests són més utilitzats pels skins antiracistes al ser pantalons molt clàssics, originaris de la dècada dels 60 quan en el moviment skin només hi havia l’ska. Les skingirls porten també pantalons de camuflatge i pantalons texans Levi’s 501, però també es caracteritzen per portar minifaldilles, sovint de quadres escocesos i si no d’un sol color.
Jaquetes:Els skins utilitzen diferents tipus de jaquetes. La més comuna i coneguda és la Bomber Alpha. Aquesta jaqueta és l’utilitzada per l’aviació dels EUA i es caracteritza per ser reversible i tenir el seu i tenir de color taronja fluorescent. Originàriament el color taronja era perquè quan els avions queien els aviadors la posessin al revés i fessin senyals, per així ser més vistos. Aquesta no és utilitzada des dels orígens del moviment, si no que va lligada al naixement de la música Oi!. Per fora poden ser de colors molt variats, des de camuflatge fins a color Bordeus passant per el gris, verd, negre...etc:
---------------------------------
Una altra jaqueta molt característica es la Harrington. Aquesta si que existeix des dels anys 60, des dels orígens dels skins .Es caracteritza per estar folrada de roba de quadres escocesos i per fora ser d’un altre color. Aquesta jaqueta arriba a mitja cintura. La seva versió llarga és la Donkey Jacket que arriba més avall de que la Harrington. També és molt utilitzada pels skins les jaquetes texanes ajustades al cos i les jaquetes Levi’s folrades amb pell de xai. -------------- ---------------------------
Roba clàssica:La roba més clàssica utilitzada pels skins es basa en dues marques : Fred Perry i Ben Sherman. Aquestes marques han estat utilitzades des d’un bon principi del moviment. Les dues marques són de tall clàssic. El producte que més utilitzaran de Fred Perry seran els polos. En canvi, de Ben Sherman, el que més portaran seran les camises de quadres. Les dues marques a l’època en que va néixer el moviment eren molt utilitzades per la classe obrera, sobretot les camises de quadres. Fred Perry era, en origen una marca dedicada al tennis , i actualment s’ha convertit en una marca força cara. Ben Sherman no ha tingut tant èxit . A part dels productes esmentats de les dues marques, els skins també n’utilitzen jerseis de coll en “V” i altres productes, sempre de les línies més clàssiques.
Tatuatges:Els skins també es caracteritzen per la seva afecció als tatuatges. Hi ha una sèrie de tatuatges que són exclusius de la cultura skin. Un dels més típics és el tatuatge d’una teranyina al colze o a l’espatlla. Es diu que la teranyina se la feien els skins que havien anat a la presó, i que les mosques que hi portaven tatuades eren les persones que havien mort, però això no passa de ser una llegenda urbana. Un altre tatuatge molt comú és el de la imatge de un skinhead crucificat. L’origen d’aquesta imatge es remunta a unes declaracions de la ex-primera ministre britànica Margaret Tatcher, en les que va dir que faria crucificar a tots els skins. A partir d’aquí aquesta cultura juvenil va agafar com a símbol la figura de l’skinhead crucificat. També és molt popular el tatuatge en el que surt una skingirl amb un bat de beisbol, o els tatuatges de corones de llorer , que són el símbol de la marca Fred Perry anteriorment esmentada.Els skins nazis normalment tendeixen a tatuar-se símbols celtes, runes víkings, creus gammades, rostres de dirigents del tercer Reich...etc. Els tatuatges comencen a ser adoptats pels skins a partir del 77 amb el seu contacte amb els punks.
------------ ----------
Altres:Un element molt utilitzat també serà la boina. Normalment de quadres escocesos, o d’un sol color. Els skins li donen gran importància a aquest complement, fins al punt de que grups com ara Decibelios li han arribat a dedicar cançons. La boina és utilitzada des dels orígens del moviment skin. Aquest element era molt comú en la gent de classe obrera i per tant els skins també el feien servir.Els skins, com molts altres grups de joves també necessiten donar-se a identificar a través de la roba, per tant, també portaran samarretes de grups , tant de Oi! i ska, com en el cas dels nazis, de R.A.C.. També portaran samarretes amb símbols polítics dependent de quina sigui la seva ideologia.
Molts skins també porten samarretes, gorres , i pedaços de la pel·lícula “La Naranja Mecánica”. Aquesta pel·lícula tracta l’historia d’un jove que va amb la seva colla, i que la seva afecció és la violència. Molts skins s’hi senten identificats perquè els agrada la violència, a part de que el jove és un aficionat a la música com els skins (encara que al jove de la pel·lícula li agrada Beethoven), va amb colla com els skins, i la seva vestimenta és molt semblant a la dels skins perquè va amb tirants, amb pantalons ajustats i botes amb puntera de ferro.Uns altres element identificatiu d’aquest grup de joves son els pedaços que porten a la jaqueta i les xapes. Per aquests pedaços i xapes es pot saber la ideologia de l’skin que els porta. Normalment són amb símbols polítics, o fan referència a un grup de música.
------------------------ ----- -----------
També podem trobar a les botigues dedicades als skins diferents productes com ara clauers de grups i de altres coses relacionades amb els skins, també podem trobar diferents penjolls amb símbols i símbols pagans utilitzats per els skins nazis , i també son freqüents els anells amb la senyera estelada, les lletres Oi!, el casc de Trojan o la falç i el martell en les botigues de skinheads antifeixistes.
On es pot trobar el material skin?
A Barcelona trobem que hi ha la botiga de roba Merc (www.merc-barcelona.com), una sucursal de la que hi ha a Londres. Aquesta la podem trobar al carrer Ample, darrere de correus. Freqüentada pels skins de tot tipus, però sobretot els antifeixistes al ser de caire més clàssic la roba que s’hi ven, i per tant més propera als orígens dels skins, i a tot el relacionat amb la música ska. També podem trobar la botiga Mai Morirem (www.mm-crew.com), al carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, on hi venen tot tipus de roba i complements per al moviment skin i també discos i fanzines. La regenta el bateria de Suburban Rebels, Pilseners i Opció k-95, per tant la botiga és totalment antifeixista.Al carrer Sitges hi trobem la botiga Daily Records (www.dailyrecords.net), una botiga dedicada a la música, però on també s’hi venen samarretes i pedaços del moviment skin. En aquesta botiga normalment s’hi venen les entrades per als principals concerts d’Oi! a la ciutat. També al carrer Sitges hi trobem tres botigues més on podem trobar material skin i que són propietat de Kebra Disc (www.kebradisc.com). Aquí s’hi troba majoritàriament discos i també pedaços, posters de grups com ara Decibelios, samarretes i gorres.També per aquesta zona, concretament al carrer d’en Xuclà i al carrer Riera Baixa hi trobem les dues botigues Smart and Clean ( www.smartandclean.com ), que venen roba del mateix estil que la Merc , però amés venen discos de Oi!, ska, skinhead reggae, Soul, etc. Per tant aquestes botigues estaran freqüentades per antifeixistes al vendre roba més clàssica i també música negra. També podem trobar samarretes de grups d’Oi! i discos a la botiga 1917 al carrer Pintor Fortuny, aquesta serà més dedicada als Redskins. A Gràcia també hi trobàvem la botiga 60’s style, dedicada a la roba mod i skinhead però que va desaparèixer el 2003. Al sector antifeixista també trobem una botiga a Girona amb roba, música i complements per als skinheads antifeixistes. Aquesta botiga es diu Partisano Disc.Per trobar una botiga dedicada al sector neonazi ens n’hem d’anar a Sant Feliu de Llobregat on hi ha una botiga oberta durant el 2003 on s’hi ven roba i complements dedicats als skins nazis. El nom de la botiga és East End (www.eastend-bcn.com), que també és el nom d’un barri de classe obrera de Londres. La botiga està regentada per un membre de Brigadas Blanquiazules. Per trobar una altra botiga nazi ja ens hem de desplaçar a la botiga DSO de Madrid (www.eldso.com) Abans a Barcelona hi havia una llibreria referència per tots els nazis espanyols i fins i tot els sud-americans, que era la llibreria Europa situada al carrer Sèneca. Aquesta botiga va ser clausurada per la policia i el seu propietari Pedro Varela Geiss va ser empresonat. El judici es va celebrar els dies 16 i 17 d’octubre de 1999 i s’acusava al propietari d’apologia del genocidi, i incitació de l’odi racial. La fiscalia en va demanar quatre anys de presó i 900.000 pessetes de multa. L’acusació la va portar a terme l’Associació Jueva de Barcelona, S.O.S. Racisme i la Comunitat Israeliana de Barcelona. Fins i tot la televisió israeliana va seguir el procés judicial.El 2003 es va tancar una altra llibreria nazi situada a Barcelona als voltats de Santa Maria del Mar, anomenada Kalki. Aquesta llibreria va ser tancada en la mateixa operació que la de Ediciones Nueva República, i el seu propietari Oscar, un skinhead, va ser empresonat. Des de diferents sectors nazis s’han obert comptes bancaries per ajudar econòmicament a Oscar i al propietari de Ediciones Nueva República.A internet també trobem moltes distribuïdores de material per a skinheads. Una de les més importants en el sector antifeixista seria la barcelonina Barrio Obrero (www.barrio-obrero.com). Aquí s’hi poden trobar tota mena de pedaços, samarretes, dessuadores, gorres, xapes, música...etc. i que es poden pagar contra reembossament. Un altra de molt important seria la castellana Street Culture.En el sector nazi destaca la distribuïdora Bicefala (www.bicefala.com), que esta en mans de la discogràfica de R.A.C. a la qual hem fet referència abans anomenada Rata-ta-ta-tá. En aquesta web es ven tota mena de música i complements relacionats amb el nazisme, el feixisme, el carlisme...etc.
CONCLUSIONSA partir d’aquest treball s’ha arribat a la conclusió de que el moviment skin és bastant més complex del que ensenyen els mitjans de comunicació que el redueix a una sola vessant ideològica i el tracta només quan hi ha incidents violents. Aquest tractament per part de la premsa de la realitat d’aquest moviment juvenil fa que tingui una total oposició de l’opinió pública. El fet que la part del moviment skin que no és racista no produeixi tantes accions violentes fa que no sigui donada a conèixer per part dels mitjans de comunicació. Amb aquest treball hem pogut comprovar que la realitat dels skins és molt heterogènia, perquè aplega gent de tots els sectors de la societat i gent de moltes ideologies polítiques. Hem vist com aquest moviment ha anat canviant al llarg de la història i com ha agafat elements d’altres cultures juvenils amb les que s’ha anat topant i alhora ha agafat elements de la seva realitat més propera, com és la classe obrera. El fet que el moviment skin després de més de trenta anys d’existència s’hagi consolidat com el moviment juvenil de més importància entre la juventut actual es deu a la heterogeneïtat de la qual parlàvem abans. És a dir, que com que hi ha tantes variacions dins del moviment skin això fa que pugui aplegar a molta més gent depenent de la seva ideologia i la seva condició social. També el fet de que el moviment hagi sabut adaptar-se als nous temps al llarg de la història agafant elements nous per a la seva estètica i adaptant-se a estils musicals nous ha fet que el moviment skin no hagi quedat endarrerit com seria el cas de altres cultures juvenils anteriors com seria el cas dels Rude Boys dels quals hem parlat abans, per exemple. També hem pogut veure que les telecomunicacions com ara internet també han ajudat molt a la dinamització del moviment perquè des d’internet es poden llançar missatges que poden captar a nous integrants alhora que també és més fàcil vendre material i coordinar accions dels diferents grups d’skinheads a escala mundial. El fet que hi hagi tantes botigues del sector antifeixista a Catalunya i en canvi que només n’hi hagi una del sector neonazi ens fa pensar que els skinheads antifeixistes són molt més grans en nombre, però el fet de no haver protagonitzat cap incident especialment greu a casa nostra fa suposar que ha fet que no se’ls doni tanta importància.També s’ha pogut arribar a la conclusió que ser skin més ,que pertànyer a una tribu urbana, representa pertànyer a una cultura juvenil ja que, no tots els skins comparteixen ni els mateixos gustos musicals ni estètics, sinó que cada persona dins del moviment pot tenir uns gustos molt diferents tot i que hi ha una sèrie de trets característics que els ajunta a tots sota del denominador de skinhead.